La proposta de redisseny en aquest dispositiu, consistiria en col·locar o dissenyar els botons per tal que el dit amb interacció sigui el dit gros. D’aquesta manera els dits de la mà en comptes d’haver de doblegar-los per premer el botó que es troba dintre del dispositiu, estarien disposats de manera que faciliten un millor agarre i una millor manipulació, més còmode.

Per fer-ho més còmode col·locaria la posició final del botó a la alçada del mànec, no desde el mànec cap a dintre, ja que aleshores has de doblegar el dit de interacció per poder prémer el botó.

Aquest dispositiu és intuitiu i tàctil, ja que només disposa de 4 botons, dos per controlar la potència I i Potència II, els altres dos que s’han d’apretar simultàneament per separar la part superior de la inferior, on es troben les navalles per poder-les rentar sense mullar la part elèctrica superior. 

Com la part de que els botons estiguin enfonsats, s’entén que és per seguretat de que no s’encengui el dispositiu al deixar-lo en horitzontal o al pressionar-se involuntàriament. S’hauria de col·locar un sistema tàctil o mecànic de seguretat en els dits de la mà, de tal manera que si no hi ha pressió per part d’aquest no s’encengui encara que apretis el botó amb el dit gros.