INFORMACIÓ SOBRE EL DISPOSISTIU ESCOLLIT: TETRABRICK RECICLABLE PER VARIOS USOS

Descripció del dispositiu

Un cop decidit el dispositiu passo descriure les seves característiques:

Les seves dimensions  són: 8 centímetres d’amplada, per 20 centímetres de llargada. Quant a l’alçada, fa  11 centímetres per la part superior i 7 centímetres per la part inferior.

Està el.laborat amb cartró reciclat pel que fa a la part externa. A més, està dotat d’un tap que fa d’obturador, el qual no permet la sortida dels líquids continguts al seu interior.

La part interna, la composa una bossa de plàstic reciclada, la qual serveix per contenir els líquids abans esmentats.  Pot servir per dipositar tota mena de líquids, tant freds com calents.

En aquest punt cal identificar les dimensions del cos en l’ús del dispositiu (palma, dits de la mà…

L’autora de “La medida de las cosas” realitza un anàlisi de les dimensions dels objectes produïts, relacionant-los amb les mides d’algunes parts del cos. La classificació de les coses que proposa es basa en l’escala dimensional del cos, i concretament amb la de les parts del cos que utilitzem normalment per interactuar amb les coses que ens envolten. D’aquesta manera, se superen les categories dimensionals convencionals per una classificació ordenada, a partir de referències anatòmiques humanes.

La relació de les dades dimensionals del dispositiu estan en concordança amb les mesures del cos que intervenen en aquesta interacció, concretament estem parlant de la mà,  per tant les mesures per subjectar el dispositiu hauran d’estar amb coherència amb les de la mà.

Per altra banda, utilitzem els dits per manipular coses petites. Les dimensions d’aquests objectes, els seus llindars dimensionals mínims, almenys, estan determinats per la grandària dels nostres dits, les seves habilitats i la seva forma d’ús. En general, podem dir que l’agudesa visual i la nostra capacitat de manipulació guien la seva materialització.

El dispositiu té una nansa per facilitar  la seva portabilitat.

Les seves dimensions permeten agafar-la amb comoditat. La nansa té una obertura o forat de 9 centímetres de llargada per 2 centrímetres d’alçada amb cantons arrodonits.

Esbossos del dispositiu

Anàlisi de la informació subjectiva d’ús del dispositiu

 Seqüència de fotografies:

Per a portar a terme aquest apartat es presenta una seqüència de fotografies o de l’activitat en la que una persona usuària “tipus” utilitza el tetrabrick recargable, captant imatges descriptives de les diferents accions, a través de les quals es pot visualitzar bé la relació entre l’objecte i les diferents parts del cos de l’usuari que hi interactua.

També es fa un anàlisi de la seqüència completa, en la que s’identifiquen les principals accions que es realitzen en el dispositiu.

Es documenta cada acció amb imatges que permeten explicar-la de manera concreta: com es realitza, quins moviments s’executen i quines parts del cos hi intervenen.

Inicialment, visualitzem on està el tetrabrick. El segon pas serà agafar-lo per la nança, ja que per aquest punt ens serà més fàcil desplaçar-lo.

Un cop l’hem agafat, desenroscarem el tap que bloqueja l’obertura del recipient, ja que així no es poden escapar de cap manera els líquids del seu l’interior.

Finalment, abocarem l’envàs cap a un got, ja que així sortirà el líquid seleccionat i per acabar, tancarem el recipient i podrem disfrutar de la  beguda escollida.

Per valorar les impressions d’ús de l’objecte i el grau de satisfacció de la persona usuària (informació subjectiva), s’ha elaborat una breu entrevista que recull les sensacions  percebudes durant el seu ús.

La proposta de redisseny en aquest dispositiu, consistiria en col·locar o dissenyar els botons per tal que el dit amb interacció sigui el dit gros. D’aquesta manera els dits de la mà en comptes d’haver de doblegar-los per premer el botó que es troba dintre del dispositiu, estarien disposats de manera que faciliten un millor agarre i una millor manipulació, més còmode.

Per fer-ho més còmode col·locaria la posició final del botó a la alçada del mànec, no desde el mànec cap a dintre, ja que aleshores has de doblegar el dit de interacció per poder prémer el botó.

Aquest dispositiu és intuitiu i tàctil, ja que només disposa de 4 botons, dos per controlar la potència I i Potència II, els altres dos que s’han d’apretar simultàneament per separar la part superior de la inferior, on es troben les navalles per poder-les rentar sense mullar la part elèctrica superior. 

Com la part de que els botons estiguin enfonsats, s’entén que és per seguretat de que no s’encengui el dispositiu al deixar-lo en horitzontal o al pressionar-se involuntàriament. S’hauria de col·locar un sistema tàctil o mecànic de seguretat en els dits de la mà, de tal manera que si no hi ha pressió per part d’aquest no s’encengui encara que apretis el botó amb el dit gros.